Els vells amants Los viejos amantes

Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
Les seves mans, nervioses i arrugades.
Els seus cabells el temps ha tornat blancs
i un xic més trista la seva mirada.

S'estimen com jo voldria ser estimat
(si els costums que segueixo ho permeten),
s'estimen com jo voldria ser estimat
quan la esperança comenci a estar seca.

I s'agafen les mans
els vells amants.
I recorden, com ahir,
les flors que van collir.

I s'agafen les mans
els vells amants.
Es miren i ho saben tot,
no els cal dir res, cap mot.

On els vells viuen es va aturar el temps
amb el retrat que a la pared penja.
On els vells viuen es va aturar el temps
després que es varem casar aquell diumenge.

La ràdio antiga i el rellotge gran
i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran
que encara sona d'hora en hora amb mandra.

I s'agafen les mans
els vells amants.
I es bressolen cada nit
com dos infants petits.

I s'agafen les mans
els vells amants.
I es pregunten: «Estàs bé?
Avui no et fa mal res...?»

I per Sant Jordi ell li compra una rosa
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa
mai no ha oblidat aquesta data...

I pels carrers s'han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants
amb una flor i la seva tendressa...
  
>
Sus cabellos el tiempo ha vuelto blancos.
Sus manos, nerviosas y arrugadas.
Sus cabellos el tiempo ha vuelto blancos
y un poco más triste su mirada.

Se aman como yo querría ser amado
(si las costumbres que sigo lo permiten),
se aman como yo querría ser amado
cuando empiecen a secarse mis esperanzas.

Y se cogen de las manos
los viejos amantes.
Y recuerdan, como ayer,
las flores que cortaron.

Y se cogen de las manos
los viejos amantes.
Se miran y lo saben todo,
no tienen que decir nada, ninguna palabra.

Donde viven los viejos se paró el tiempo
con el retrato que cuelga de la pared.
Donde viven los viejos se paró el tiempo
después que se casaran aquel domingo.

La radio antigua y el reloj grande
y el mantel cargado de puntillas.
La radio antigua y el reloj grande
que aún suena de hora en hora con pereza.

Y se cogen de las manos
los viejos amantes.
Y se acunan cada noche
como dos niños pequeños.

Y se cogen de las manos
los viejos amantes.
Y se preguntan «¿Estás bien?
¿Hoy no te duele nada?»

Y por San Jorge él le compra una rosa
envuelta en papel de plata.
Y por San Jorge él le compra una rosa
nunca ha olvidado esta fecha...

Y por las calles se han perdido los amantes.
No tienen miedo, no tienen prisa.
Y por las calles se han perdido los amantes
con una flor y su ternura...