La cançó del lladre La canción del ladrón

Quam jo n'era petitet
festejaba i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.

Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!
I ara, que ne sóc grandet,
m'he posat a mala vida.

Me só posat a robar,
ofici de cada dia.
Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!

Vaig robar un treginer
que venia de la fira,
li prenguí tots els diners
i la mostra que duia.

Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!
Quan he tingut prou diners,
he robat també una nina,
l'he robada amb falsedat,
dient que m'hi casaria.

Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!
La justícia m'ha pres
i en presó fosca en duia.

La justícia m'ha pres
i em farà pagar amb la vida.
Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!
  

Cuando yo era pequeñito
cortejaba y presumía,
alpargata blanca al pie
y pañuelo a la cintura.

¡Adiós, clavel morenito!
¡Adiós, estrella del día!
Y ahora, que ya soy mayorcito,
me he dado a la mala vida.

Me he puesto a robar,
oficio de cada día.
¡Adiós, clavel morenito!
¡Adiós, estrella del día!

Robé a un arriero
que venía de la feria,
le quité todo su dinero
y el género que llevaba.

¡Adiós, clavel morenito!
¡Adiós, estrella del día!
Cuando tenía suficiente dinero,
he robado también una niña,
la robé con embustes,
diciéndole que me casaría.

¡Adiós, clavel morenito!
¡Adiós, estrella del día!
La justicia me ha apresado
y a prisión oscura me ha llevado.

La justicia me ha apresado
y me hará pagar con la vida.
¡Adiós, clavel morenito!
¡Adiós, estrella del día!