20 de Març 20 de Marzo

M'hauria agradat estar despert
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars ell va arribar.

Venia xiulant, com un infant.
Tenia plenes d'ocells les mans
i cel amunt els anava escampant.

El voltaven les abelles.
Duia un barret de roselles
i a la bandolera em duia la primavera
el vint de Març.

M'hauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son intuir com...,
teules i branques s'omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut d'una perdiu.

I del conill la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera
ens va dur la primavera
el vint de Març.

M'hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d'un roc com um lluert
de panxa al sol i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre'l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps de carnaval.

Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de Març.
  

Me habría gustado estar despierto
aquella mañana que con un vestido verde
entre unos trigales él llegó.

Llegaba silbando, como un niño.
Tenía llenas de pájaros las manos
y cielo arriba los iba esparciendo.

Le rodeaban las abejas.
Llevaba un sombrero de amapolas
y en la bandolera me traía la primavera
el veinte de marzo.

Me habría gustado estar despierto
o haber dejado los balcones abiertos
y en mi sueño intuir cómo...,
tejas y ramas se llenan de nidos
y la piedra seca vuelve a mojarse en el río
y el grito agudo de una perdiz.

Y del conejo una mirada
y oler la madrugada
que en la bandolera
nos trajo la primavera
el veinte de marzo.

Me habría gustado estar despierto.
Yacer sobre una piedra como un lagarto,
con la panza al sol y con una flauta,
y haber salido a recibirle como se merece
y adornar con flores de papel los portales
como si fuera tiempo de carnaval.

Pero aquella mañana yo dormía
tranquilo, porque no sabía
que en la bandolera
me traía la primavera
el veinte de marzo.