El meu carrer Mi calle

El meu carrer és fosc i tort,
té gust de port i nom de poeta.
Estret i brut, fa olor de gent
i té els balcons plens de roba estesa.

El meu carrer no val dos rals:
són cent portals trencats a trossos
i una font on van a abeurar infants
i gats, coloms i gossos.

És un racó on mai no entra el sol,
un carrer qualsevol.

El meu carrer té cinc fanals
perquè els xavals llancin pedrades.
Hi ha una pensió i tres forns de pa,
i un bar a cada cantonada.

El meu carrera és gent d'arreu
que penca i beu, que sua i menja,
i es lleven amb el primer sol,
i van al futbol cada diumenge,
o a fer esparral al volantí,
o a fer un dòmino amb vi.

El meu carrer és un infant que va berenant
pa amb oil i sucre,
i juga a daus i a "cavall fort",
mig bo, mig bord
escolà i cuca.

El meu carrer del barri baix
viu al calaix de les baldufes,
amb patacons, i l'album "Nestlè"
i ells trossos d'una vella estufa.

I a poc a poc
se'm fa malbé el meu carrer.
  

Mi calle es oscura y torcida,
tiene sabor a puerto y nombre de poeta.
Estrecha y sucia, huele a gente
y tiene los balcones llenos de ropa tendida.

Mi calle no vale dos reales:
son cien portales rotos a pedazos
y una fuente donde van a beber niños
y gatos, palomas y perros.

Es un rincón donde nunca entra el sol,
una calle cualquiera.

Mi calle tiene cinco faroles
para que los chavales tiren pedradas.
Hay una pensión y tres panaderías,
y un bar en cada esquina.

Mi calle es gente de todas partes
que curra y bebe, que suda y come,
y se levantan con el primer sol,
y van al fútbol cada domingo,
o a pescar mojarras al volantín,
o a jugar un dominó con vino.

Mi calle es un niño que va merendando
pan con aceite y azúcar,
y juega a los dados y a "cavall fort ",
a veces bueno, a veces borde,
monaguillo y pillo.

Mi calle del barrio bajo
vive en el cajón de las peonzas,
con los cromos y el álbum "Nestlé"
y los trozos de una vieja estufa.

Y poco a poco
se me va estropeando mi calle.