Mare Lola Mamá Lola

Quan el carrer dorm
i el sol no ha alçat encara el vol,
mare Lola ja camina amunt i avall,
amb el darrer badall a la gola,
fent l'esmorzar per al marit,
traient els fills del llit
perquè vagin a escola.

Comença el dia per a ella
i el sol no ha alçat encara el vol.
Cal fer molts números,
cal tenir memòria
per arribar a fi de mes.

Per a mare Lola ningú escriu la història,
és poca cosa, quasi res.
Guaita els arbres del passeig
mentre s'omple el safareig.

Mare Lola...
Ai, si per un moment pogués,
ni fer ni pensar res,
i anar-se'n sola.

Però el seu somni sempre és perd amunt
pel cel obert, deixant-li un munt de roba,
mentre la gent camina pel passeig
i es va omplint el safareig.

Cal fer molts números,
cal tenir memòria
per arribar a fi de mes.

Per a mare Lola ningú escriu la història,
és poca cosa, quasi res.
Quan el carrer dorm
i el sol ja ha amagat el seu vol,
mare Lola s'eixuga per fi les mans,
ja dormen els infants.

I mare Lola es despulla als peus del llit,
ella sap que el marit jeu
i espera la dona.

Si Déu vol demà tot anirà millor,
tot li està bé.
Però... tot li està bé, però...
  

Cuando la calle duerme
y el sol no ha levantado todavía el vuelo,
mamá Lola ya anda arriba y abajo,
con el ultimo bostezo en la garganta,
haciendo el desayuno para el marido,
sacando los hijos de la cama
para que vayan a la escuela.

Empieza el día para ella
y el sol no ha levantado todavía el vuelo.
Es necesario hacer muchos números,
es necesario tener memoria
para llegar a fin de mes.

Para mamá Lola nadie escribe la historia,
es poca cosa, casi nada.
Mira los árboles del paseo
mientras se llena el lavadero.

Mamá Lola...
Ay, si por un momento pudiera,
ni hacer ni pensar nada,
e irse sola.

Pero su sueño siempre se pierde hacia arriba
por el patio, dejándole un montón de ropa,
mientras la gente anda por el paseo
y se va llenando el lavadero.

Es necesario hacer muchos números,
es necesario tener memoria
para llegar a fin de mes.

Para mamá Lola nadie escribe la historia,
es poca cosa, casi nada.
Cuando la calle duerme
y el sol ya ha escondido su vuelo,
mamá Lola se seca por fin las manos,
ya duermen los niños.

Y mamá Lola se desnuda a los pies de la cama,
ella sabe que su marido está acostado
y espera a su mujer.

Si Dios quiere mañana todo irá mejor,
todo le parece bien.
Pero... todo le parece bien, pero...