Joan Manuel Serrat |
La primera | La primera |
Francament m'hagués agradat molt més que hagués estat primavera i que la primera fóra aquella nina rossa, prima i pigarda que cada tarda pujava amb mi al tramvia quan el jorn s'endormia. Francament m'hagués agradat molt més que el teu cos fart de deu duros i el llit a part, però això va com va i en aquell temps no em van deixar triar i no em sap greu ni em fa vergonya que fos en la teva pica el meu bateig d'estimar. Vares ser honrada i sincera i la primera de segona mà. Però, francament m'hagués agradat molt més que aquell catre, una pallera on la primera s'hagués deixat dur amb vergonya, entre mentides i un xic de «conya», i anar fent, sense pressa, regalimant tendressa. Francament m'hagués agradat molt més que fer d'aprenent quan a la porta espera una altra gent, sentint l'olor d'un altre que va jeure abans que jo i no em sap greu ni em fa vergonya. Ets part de la meva història i per aixó et puc dibuixar desitjant baixar bandera. Ai, la primera de segona mà. Francament m'hagués agradat molt més que hagués estat primavera i fos la primera la continuació d'aquelles històries verdes, romanços tendres, que el germà gran mentia assegut a la voravia. Francament m'hagués agradat molt més. Benevolent li agraden verges a l'adolescent, però, com vostè, es menja el que troba pel carrer. |
Francamente me hubiera gustado mucho más que hubiese sido primavera y que la primera hubiera sido aquella muñeca rubia delgada y pecosa que cada tarde subía conmigo al tranvía cuando el día se dormía. Francamente me hubiera gustado mucho más a tu cuerpo harto de diez duros y la cama aparte, pero esas cosas van como van y en aquel tiempo no me dejaron elegir y no me sabe mal ni me avergüenza que fuese en tu pila mi bautizo de amar. Fuiste honrada y sincera y la primera, de segunda mano. Pero, francamente me hubiera gustado mucho más que aquel catre, un pajar donde la primera se hubiera dejado llevar con vergüenza entre mentiras y un poco de «coña», e ir haciéndolo, sin prisas, derramando ternura. Francamente me hubiera gustado mucho más que hacer de aprendiz mientras en la puerta esperan otros sintiendo el olor de alguien que estuvo antes que yo y no me sabe mal ni me avergüenza. Eres parte de mi historia y por eso puedo dibujarte deseando bajar bandera. Ay, la primera de segunda mano. Francamente me hubiera gustado mucho más que hubiera sido primavera y fuera la primera la continuación de aquellas historias verdes, romances tiernos, que el hermano mayor mentía sentado en la acera. Francamente me hubiera gustado mucho más. Benévolamente, le gustan vírgenes al adolescente, pero, como usted, se come lo que se encuentra por la calle. |
Per el meu amic |