Marta Marta

La remor del mar a l'alba
i una platja plena d'algues
que aniran assecant-se al sol.
El gust salat de les roques
i el vol tranquil de les poques gavines
que entren al port.

Les barques que al matí tornen,
les xarxes que en el moll dormen
i ells vells carrers empedrats.
L'església humil i menuda
i entre la boira,
perduda llunyana y grisa, la ciutat.
Em parlen de Marta...

Les blanques cases del poble
i l'home vell que canta cobles
mentre va venent el peix,
i la dona que amb desgana mou
entre ses mans la llana.
(Qui sabrà qué és el que teix).

El castell, l'illa petita, la cova,
el far i l'ermita
i els amics d'un altre temps
i el rellotge que no corre i aquests infants
que a la sorra han trobat el seu carrer.
Em parlen de Marta...

Les hores buides que passen
i el camí que em torna a casa
després de molt caminar.
Cada moble i cada llibre,
cada racó on junts
vam viure moments com ningú no sap.

Les meves mans i els meus llavis
que del seu gust viuen àvids
i no poden oblidar.
Les llargues nits sense lluna,
les ones i cadascuna de les llums
que hi ha en el mar.
Em parlen de Marta...
  

El rumor del mar en el alba
y una playa llena de algas
que irán secándose al sol.
El sabor salado de las rocas
y el vuelo tranquilo de las pocas gaviotas
que entran en el puerto.

Las barcas que por la mañana vuelven,
las redes que en el muelle duermen
y las viejas calles empedradas.
La iglesia humilde y pequeña
y entre la niebla,
perdida, lejana y gris, la ciudad.
Me hablan de Marta...

Las blancas casas del pueblo
y el hombre viejo que canta coplas
mientras va vendiendo pescado,
y la mujer que con desgana mueve
entre sus manos la lana.
(Quién sabrá qué es lo que teje).

El castillo, la isla pequeña, la cueva,
el faro y la ermita
y los amigos de otro tiempo
y el reloj que no anda y estos niños
que en la arena han encontrado su calle.
Me hablan de Marta...

Las horas vacías que pasan
y el camino que me lleva a casa
después de mucho caminar.
Cada mueble y cada libro,
cada rincón donde juntos
vivíamos momentos como nadie sabe.

Mis manos y mis labios
que de su sabor viven ávidos
sin poderlos olvidar.
Las largas noches sin luna,
las olas y cada una de las luces
que hay en el mar.
Me hablan de Marta...