Quan arriba el fred Cuando llega el frío

Quan arriba el fred
s'amaguen les roses
i no es veuen noies
riure pels carrers.

Quan arriba el fred
tot sembla morir-se,
arbres sense fulles
que et rebran, hivern.

Quan arriba el fred
s'adormen els homes,
es tanquen les portes,
se'n van els ocells.

I amb el seu volar,
te'n vas anar tu,
buscant altra terra,
buscant altra llum.

Només m'has deixat
un poble desert.
Quina tristor viure
quan arriba el fred.

Però s'acaba el fred
i desperten els homes,
els arbres, les bèsties,
les flors de passeig.

Quan els ocells tornen,
en morir el fred,
la blanca muntanya
es vesteix de verd.

Ara que has tornat,
tot és diferent,
la vida desperta,
la vida desperta
i la neu es va fonent.
  

Cuando llega el frío
se esconden las rosas
y no se ven chicas
reír por las calles.

Cuando llega el frío
todo parece morirse,
árboles sin hojas
que te recibirán, invierno.

Cuando llega el frío
se duermen los hombres,
se cierran las puertas,
se van los pájaros.

Y con su volar
te fuiste tú
buscando otra tierra,
buscando otra luz.

Solo me has dejado
un pueblo desierto.
Qué tristeza vivir
cuando llega el frío.

Pero se acaba el frío
y despiertan los hombres,
los árboles, las bestias,
las flores del paseo.

Cuando vuelven los pájaros
al morir el frío,
la blanca montaña
se viste de verde.

Ahora que has vuelto
todo es diferente,
la vida despierta,
la vida despierta
y la nieve se va fundiendo....