Joan Manuel Serrat |
Sota un cirerer florit | Bajo un cerezo en flor |
Sota un cirerer florit murmuri d'abelles, murmuri d'abelles. Sota un cirerer florit, murmuri d'abelles que m'adormí. Com si s'estronqués la vida, quan tu vas tancar la porta em quedà l'ànima morta, vas deixar-me amb les mans buides. Al perdre la teva imatge em va enfonsar l'enyorança i vaig perdre l'esperança creient que no tornaries. I així vaig viure amb les mans buides i el cor patint. Res no em quedava, només somniava sota un cirerer florit. Sota un cirerer florit murmuri d'abelles, murmuri d'abelles. Sota un cirerer florit, murmuri d'abelles que m'adormí. Però el temps d'estimar és tan fràgil, quan menys te n'adones es trenca, se'n va donant-te una empenta deixant-te un regust amarg. Avui que els teus ulls em miren, he tornat a sentir pena, ell se t'ha girat d'esquena, i no creus que s'ha acabat. Dius que és un somni, només un somni, pobre infeliç ! Vius de mentides, tens les mans buides, com jo ahir. |
Bajo un cerezo en flor murmullo de abejas, murmullo de abejas. Bajo un cerezo en flor, murmullo de abejas que me adormeció. Como si se detuviera la vida, cuando tú cerraste la puerta me quedó el alma muerta, me dejaste con las manos vacías. Al perder tu imagen me hundió la añoranza y perdí la esperanza creyendo que no volverías. Y así viví con las manos vacías y el corazón temblando. Nada me quedaba, sólo soñaba bajo un cerezo en flor. Bajo un cerezo en flor, murmullo de abejas, murmullo de abejas. Bajo un cerezo en flor, murmullo de abejas que me adormeció. Pero el tiempo de amar es tan frágil, cuando menos te das cuenta se rompe, se va dándote un empujón dejándote un gustillo amargo. Hoy que tus ojos me miran, he vuelto a sentir pena, él te ha dado la espalda, y no crees que se ha acabado. Dices que es un sueño, sólo un sueño, ¡ pobre infeliz ! Vives de mentiras, tienes las manos vacías, como yo ayer. |
Encontre |