El gall El gallo

M'he guanyat cada lloança,
cada crit d'admiració !
Sóc el símbol de la França!
I al corral, quan ve pitança,
jo l'estreno, gall que só.

Ja qui em guaita ho endevina:
em pertoca de manar.
El meu bec no és de joguina
ni soporta cap gallina
l'espurneig del meu mirar.

I si el sol, per la galvana
que se jaça li encomana,
veu la boira i no la fon,
Què fas? -crido- tarambana!

Treu el nas i alegra el món!
Ja qui em guaita ho endevina:
em pertoca de manar.
El meu bec no és de joguina.
  

¡Me gané cada alabanza,
cada voz de admiración!
¡Soy el símbolo de Francia!
Y en el corral, si hay pitanza,
la estreno, gallo que soy.

Quien me mira lo adivina:
a mí me toca mandar.
Mi pico no es de jugar
y no aguanta una gallina
mis ojos al chispear.

Y hasta si el sol, por desgana
que le contagia su cama,
ve la niebla y no la funde,
¿Qué haces? -grito-, ¡tarambana!

¡Asoma y alegra el mundo!
Quien me mira lo adivina:
a mí me toca mandar.
Mi pico no es de jugar.