Kubala Kubala

En Pelé eran en Pelé
i Maradona un i prou.
Di Stéfano era un pou de picardia.

Honor i glòria als qui han fet que brilli
el sol del nostre futbol de cada dia.
Tots tenen els seus mèrits;
lo seu a cadascú,
però per mi ningú com en Kubala.

Es prega al respectable silenci,
que pels qui no l'han gaudit
en faré cinc cèntims:

La para amb el cap,
l'abaixa amb el pit,
l'adorm amb l'esquerra,
travessa el mig camp
amb l'esfèrica enganxada a la bota,
se'n va del volant
i entra en l'àrea gran rifant la pilota,
l'amaga amb el cos,
empenta amb el cul
i se'n surt d'esperó.

Es pixa al central
amb un teva meva amb dedicatòria
i la toca just per posa-la
en el camí de la gloria.

Visca el coneixement
i l'alegria del joc
adornada amb un toc de fantasia.

Futbol en colors,
bocada de «gourmet»,
punta de ganxet,
canyella fina.

La para amb el cap,
l'abaixa amb el pit,
l'adorm amb l'esquerra,
travessa el mig camp
amb l'esfèrica enganxada a la bota, s
e'n va del volant
i entra en l'àrea gran rifant la pilota,
l'amaga amb el cos,
empenta amb el cul
i se'n surt d'esperó.

Es pixa al central
amb un teva meva amb dedicatòria
i la toca just per posa-la
en el camí de la gloria.

Permeteu-me glossar la glòria
d'aquests fets
com ho feien els grecs uns anys enrera
amb la joia de qui ha jugat al seu costat
i du el seu retrat a la cartera.

La para amb el cap,
l'abaixa amb el pit,
l'adorm amb l'esquerra.
  

Pelé era Pelé
y Maradona uno y basta.
Di Stéfano era un pozo de picardía.

Honor y gloria a quienes hicieron brillar
el sol de nuestro fútbol de cada día.
Todos tienen sus méritos;
a cada quien lo suyo,
pero para mí ninguno como Kubala.

Se ruega al respetable silencio,
que para quienes no lo han gozado
diré cuatro cosas:

La para con la cabeza,
la baja con el pecho,
la duerme con la izquierda,
cruza el medio campo
con el esférico pegado a la bota,
se va del volante
y entra en el área grande rifando la pelota,
la esconde con el cuerpo,
empuja con el culo
y se sale de espuela.

Se mea al central
con un tuya mía con dedicatoria
y la toca justo para ponerla
en el camino de la gloria.

Viva el conocimiento
y la alegría del juego
adornada con un toque de fantasía.

Fútbol en colores,
bocado de «gourmet»,
encaje de ganchillo,
canela fina.

La para con la cabeza,
la baja con el pecho,
la duerme con la izquierda,
cruza el medio campo
con el esférico pegado a la bota,
se va del volante
y entra en el área grande rifando la pelota,
la esconde con el cuerpo,
empuja con el culo
y se sale de espuela.

Se mea al central
con un tuya mía con dedicatoria
y la toca justo para ponerla
en el camino de la gloria.

Permitidme glosar la gloria
de estos hechos
como hacían los griegos años atrás
con la alegría de quien ha jugado a su lado
y lleva su retrato en la cartera.

La para con la cabeza,
la baja con el pecho,
la duerme con la izquierda.