A la vora de la nit A la orilla de la noche

"A la vora de la mar
hi ha una donzella..."
Què se n'ha fet d'aquell mar,
què s'ha fet de la donzella?
Ja fa temps i temps i temps
que tots som s'una altra mena.

Si bonic era aquell cant
i bonica aquella lletra
i gloriós aquell passat,
ja no ens plau mirar endarrere.

"Que en brodava un mocador,
n'és per la reina..."

¿Què n'henm fet dels mocadors
que volien ser banderes,
què n'hem fet d'aquells colors,
què n'hem fet d'aquelles reines...?

Si m'ho preguntava algú,
jo em giraria d'esquena:
tantes coses hem perdut
que el record també cal perdre.

"Lalarà..."

Oblidem velles cançons
que encomanen la tristesa.
Estrenem la nova veu
i alegrem l'antiga terra.

A la vora de la mar
ara un noi de mans ben netes
ha colgat el mocador
ben endins sota l'arena.

A la vora de la nit el dia es lleva...
  

"A la orilla del mar
hay una doncella..."
¿Qué ha sido de aquel mar,
qué ha sido de la doncella?
Ya hace tiempo, tiempo y tiempo
que todos somos distintos.

Si bonita era aquella canción
y bonita aquella letra
y glorioso aquel pasado,
ya no nos place mirar atrás.

"Que bordaba un pañuelo,
para la reina..."

¿Qué hicimos de los pañuelos
que querían ser banderas,
qué hicimos de los colores,
qué hicimos de aquellas reinas?

Si alguien me lo preguntara,
le volvería la espalda:
tantas cosas perdimos
que también es preciso perder el recuerdo.

"Lalarà..."

Olvidemos viejas canciones
que contagian la tristeza.
Estrenemos la voz nueva
y alegremos la antigua tierra.

A la orilla del mar
un muchacho de manos limpias
ha enterrado el pañuelo
muy hondo, bajo la arena.

A la orilla de la noche el día se levanta...