Joan Manuel Serrat |
D'un temps, d'un país | De un tiempo, de un país |
D'un temps que serà el nostre, d'un país que mai no hem fet, canto les esperances i ploro la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s'ha fet l'home i no per a la mort s'ha fet. No creguem en la misèria: la misèria necessària, diuen, de tanta gent. D'un temps que ja és un poc nostre, d'un país que ja anem fent, canto les esperances i ploro la poca fe. Lluny som de record inútils i de velles passions, no anirem al darrera d'antics tambors. D'un temps que ja és un poc nostre, d'un país que ja anem fent, canto les esperances i ploro la poca fe. D'un temps que ja és un poc nostre, d'un país que ja anem fent, canto les esperances i ploro la poca fe. D'un temps que ja és un poc nostre, d'un país que ja anem fent. |
De un tiempo que será el nuestro, de un país que nunca hemos hecho, canto las esperanzas y lloro la poca fe. No creamos en las pistolas: para la vida se ha hecho el hombre y no para la muerte se ha hecho. No creamos en la miseria: la miseria necesaria, dicen, de tanta gente. De un tiempo que ya es un poco nuestro, de un país que ya vamos haciendo, canto las esperanzas y lloro la poca fe. Lejos estamos de recuerdos inútiles y de viejas pasiones, no iremos detrás de antiguos tambores. De un tiempo que ya es un poco nuestro, de un país que ya vamos haciendo, canto las esperanzas y lloro la poca fe. De un tiempo que ya es un poco nuestro, de un país que ya vamos haciendo, canto las esperanzas y lloro la poca fe. De un tiempo que ya es un poco nuestro, de un país que ya vamos haciendo, |
BSO D'un temps d'un pais |