Lletania Letania

Tot canvia, res canvia,
mira el tren, mira la via.
Si t'ho penses i bé observes,
ja sabràs filosofia.
Mil discursos, pocs recursos,
és el pa de cada dia.
Sols Espanya, qui ho diria,
vol ser sola i no canvia.
Monarquia, oligarquia,
dictadura, cara dura.
Barret frigi sens prestigi
i després vingué el prodigi.

Una guerra que ho esguerra
i un cabdill que adoptà un fill:
un jove de molta empenta
a qui li faltava un grill.
Hi ha feixistes i papistes,
i un grapat de llargues llistes,
rabassaires, mercenaris
i gents que resa rosaris.
Hi ha carlistes i marxistes,
i també alguns optimistes,
policies i espies,
i gent que no té manies.

I "la no intervención"
i "los del Real Perdón".

I segueix la llarga cursa,
que s'allarga i que s'e escurça,
de corsaris i falsaris,
i visites a altres barris.
Els que passen la frontera
fent el salt de la pantera,
ben folrada la cartera,
foten "tiros" pel darrera.

Les rates de sagristia,
considerada gent pia,
i, ¡ai vés qui ho diria!,
fins i tots la meva tia.

I segueix la lletania
de l'amor, la mort i els dies.
  

Todo cambia, nada cambia,
mira el tren, mira la vía.
Si lo piensas y observas bien,
ya sabrás filosofía.
Mil discursos, pocos recursos,
es el pan de cada día.
Sólo España, quién lo diría,
quiere estar sola y no cambia.
Monarquía, oligarquía,
dictadura, cara dura.
Gorro frigio sin prestigio
y después vino el prodigio.

Una guerra que lo estropea
y un caudillo que adoptó un hijo:
un joven con mucho empuje
a quien le faltaba un tornillo.
Hay fascistas y papistas,
y un puñado de largas listas,
aparceros, mercenarios
y gente que reza rosarios.
Hay carlistas y marxistas,
y también algunos optimistas,
policías y espías,
y gente sin escrúpulos.

Y "la no intervención"
y "los del Real Perdón".

Y sigue el carrerón,
que se alarga y que se acorta,
de corsarios y falsarios,
y visitas a otros barrios.
Los que pasan la frontera
haciendo el salto de la pantera,
bien forrada la cartera,
pegan "tiros" por detrás.

Las ratas de sacristía,
considerada gente pía,
y, ya ves, ¡quién lo diría!,
incluso mi tía.

Y sigue la letanía
del amor, la muerte y los días.