Tot és gris Todo es gris

Tot és gris.
Ho és el temps.
Ho és el meu cor tan indecís.
I darrere els vidres ho és el món
que es perd qui sap on
dins la boira, aquest món incert.

Tot és trist.
Ho és el fred.
Ho és el pensar que no t'he vist.
I la vida que passa
i jo me'n ric com d'un film antic
fet de l'ombra
d'aquell temps difunt.

No em digueu el camí perdut
més enllà d'aquest meu paradís,
més enllà d'aquest gris absolut,
d'aquest immens silenci.

Tot és gris.
Ho és el temps.
Ho és el meu cor tan indecís.
I darrere els vidres ho és el món
que es perd qui sap on
dins la boira, aquest món incert.
  

Todo es gris.
Lo es el tiempo.
Lo es mi corazón tan indeciso.
Y tras los cristales lo es el mundo
que se pierde quién sabe dónde
entre la niebla, este mundo incierto.

Todo es triste.
Lo es el frío.
Lo es pensar que no te he visto.
Y la vida que pasa
y yo me río como de una vieja película
hecha de la sombra
de aquel tiempo difunto.

No me digáis el camino perdido
más allá de mi paraíso,
más allá de este gris absoluto,
de este inmenso silencio.

Todo es gris.
Lo es el tiempo.
Lo es mi corazón tan indeciso.
Y tras los cristales lo es el mundo
que se pierde quién sabe dónde
entre la niebla, este mundo incierto.